Observaciones mínimas sobre el Romancerillo de 1882
Palabras clave:
Manuel Milá y Fontanals, Romancerillo, Canciones populares, Nacionalismo musical, CataluñaResumen
Los primeros folkloristas catalanes prefirieron la Poesía popular, pero nunca desdeñaron su música. Con el tiempo, Cataluña adoptó el concepto preferencial de Cançoner, y no el de Romancer, porque una de las funciones principales de nuestras canciones populares en el siglo xix tuvo carácter emotivo: expresar el amor por la tierra catalana. Las «Melodias» añadidas al Romancerillo (1882) confirman que incluso Milà i Fontanals llegó a comprender la importancia de la música popular. Finalmente, examinaré algunos aspectos de su clasificación y el romance titulado «Els tres cavallers».
Citas
AGUILÓ I FUSTER, Marià, Romancer popular de la terra catalana. Cançons feudals cavalleresques, Barcelona, Alvar Verdaguer, 1893.
ARXIU D'ETNOGRAFIA I FOLKLORE DE CATALUNYA (AEFC), Estudis i Materials. Núm. 1 (Curs de 1915-1916), Barcelona, Publicacions de la Càtedra d'Ètica, Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, 1916.
AYATS, Jaume, “La cançó popular (1830-2000)”, en Francesc Bonastre y Francesc Cortès (eds.), Historia crítica de la música catalana, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.
BARALLAT I FALGUERA, Celestí, “Bibliografia. Jochs de la infancia, por D. Francisco Maspons y Labrós, advocat, socio honorario de la academia de Bonas Lletras”, La Renaxensa, 25 (10 de septiembre, 1874), 306-308, y 26 (20 de septiembre, 1874), 320-321.
BERTRAN I BROS, Pau, Cansons y Follíes populars (inédites) recullides al peu de Montserrat, Barcelona, A. Verdaguer, 1885.
BRIZ, F. Pelai, y CANDI, Càndid, Cansons de la terra. Cants populars catalans, vol. I, Barcelona, E. Ferrando Roca, 1866.
BRIZ, F. Pelai, y SALTÓ, Josep, Cansons de la terra. Cants populars catalans, vol. II, Barcelona, Joan Roca y Bros, 1867; 2.ª ed., corregida y aumentada por F. Pelai Briz, Barcelona, Alvar Verdaguer / París, Maisonneuve & C.º, 1874.
BRIZ, F. Pelai, Cansons de la terra. Cants populars catalans, vol. IV, Barcelona, Alvar Verdaguer / París: Maisonneuve & C.º, 1874.
CORTÈS, Francesc, “Certs aires de música popular catalana antiga: la identificació de la catalanitat a través de la música al 1859”, en Josep M. Domingo Clua (ed.), Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2012, 69-80.
CORTILS I VIETA, Josep, Ethologia de Blánes, Barcelona, Alvar Verdaguer, 1886.
FARNÉS, Sebastià, “Quatre paraules”, en Joan Guasch, Cançons populars catalanes coleccionades per en Joan Guasch, Barcelona, Univers Musical, 1901.
JORBA I JORBA, Manuel, “Projecte de edició de les obres completes de Manuel Milà i Fontanals”, Estudis Romànics, 34 (2012), 405-418.
LLORENS DE SERRA, Sara, Folklore de la Maresma. Vol. I. El Cançoner de Pineda, Barcelona, Joaquim Horta, 1931.
MASPONS I LABRÓS, Francesc, Jochs de la infancia, Barcelona, Martí y Cantó, 1874.
MASPONS I LABRÓS, Francesc (ed.), “Aplech de cansons populars catalanas”, Anuari de la Associació d’Excursions Catalana, 2 (1882 [1883]), 493-513.
MILÀ I FONTANALS, Manuel, Compendio del arte poética, Barcelona, J. M. de Grau, 1844.
MILÀ I FONTANALS, Manuel, Observaciones sobre la poesia popular, con muestras de romances catalanes inéditos, Barcelona, Narciso Ramirez, 1853 [Obra publicada en 1854].
MILÀ I FONTANALS, Manuel, “De algunas representaciones catalanas antiguas y vulgares. IV y último: Danzas”, Revista de Cataluña, 2 (1862), 263-284.
MILÀ I FONTANALS, Manuel, “Danzas infantiles castellanas”, en Ludwig Lemcke (ed.), Jahrbuch für romanische und englische Literatur, VII, Leipzig, F. A. Brockhaus, 1866, 180-187.
MILÀ I FONTANALS, Manuel, Romancerillo catalán. Canciones tradicionales, Barcelona, Alvaro Verdaguer, 1882.
MOREIRA, Joan, Del folklore tortosí, Tortosa, Querol, 1934.
NANOT I RENART, Pere, “Observacions sobre ‘ls cants populars de Catalunya”, Lo Gay Saber, 18 (15 de noviembre, 1868), 139-140.
ORIOL, Carme, y SAMPER, Emili, Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic, Tarragona, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2011.
PALOMA, Joan Antoni (ed.), Romancer català. Text establert per Manuel Milà i Fontanals, Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1980.
PANYELLA I FERRERES, Ramon, Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l’activisme patriòtic, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013.
PUNTÍ, Joan, Ideari cançonístic Aguiló, Josep Massot i Muntaner (ed.), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.
REBÉS MOLINA, Salvador, “El Romancero catalán en algunas de sus ediciones”, en Ramón Santiago, Ana Valenciano y Silvia Iglesias (eds.), Tradiciones discursivas. Edición de textos orales y escritos, Madrid, Editorial Complutense, 2006, 71-85.
REBÉS MOLINA, Salvador, “Reculls vuitcentistes oblidats: de Josep Subirana al matrimoni Ildefons Cerdà-Clotilde Bosch”, en Pere Ferré, Pedro M. Piñero y Ana Valenciano (eds.), Miscelánea de Estudios sobre el Romancero. Homenaje a Giuseppe Di Stefano, Sevilla, Editorial Universitaria de Sevilla y Universidade do Algarve, 2015, 415-446.
RIERA I BERTRAN, Joaquim, “Pensaments catalans”, La Renaxensa, 15 (1 de septiembre, 1871), 185-187.
SERRA I VILARÓ, Joan, El Cançoner del Calic, Barcelona, Tipografia L’Avenç, 1914.
VIDAL, Pierre, Cansoner catalá de Rosselló y de Cerdanya. I. Corrandes, Perpiñán, A. Julia, 1885.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2016 Salvador Rebés Molina

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
Aceptado 2016-10-03
Publicado 2016-12-28