Joaquim Pecanins i Fàbregas (*1883; †1948), un ejemplo de músico recopilador y armonizador de romances
Palabras clave:
folklore, romances catalanes, canciones, recopilación, tradición oralResumen
Joaquim Pecanins i Fàbregas (*1883; †1948) es un ejemplo de músico completo, dedicado a la dirección coral, la pedagogía musical, la interpretación y la composición, y también en la faceta de folklorista, recopilando, transcribiendo y armonizando canciones catalanas de tradición oral (con texto y melodía). De los diversos géneros de canciones, se incluyen los romances o baladas que eran populares, que también encontramos publicados, en otras versiones y en diversos cancioneros, principalmente en el pasado siglo xx.
Como ejemplo de una gran labor de años, muestro tres romances Els tres tambors, L’Angeleta, y El mestre i la viudeta, –inéditos en su conjunto, aunque una versión de melodía y texto están publicados−. Se muestra la melodía, el texto y las versiones armonizadas por el propio Pecanins, un análisis musical y literario y una comparación con otras versiones de folkloristas relevantes de los siglos xix y xx. Realmente con ello se pretende mostrar las similitudes y diferencias de estos tres romances.
A través de estos tres romances podemos valorar de una parte la labor que realizó para mostrar este patrimonio musical y cultural, dando importancia al texto y a la melodía y, a la vez, constatar su categoría como músico y como folklorista.
Citas
Alió Brea, F. (s. f. [¿1891?]). Cansons populars catalanas. Barcelona.
Amades Gelat, J. (1959). Cançoner, (2a edición). Selecta.
Aviñoa Pérez, X. (1985). La música i el Modernisme. Curial.
Ballús Casoliva, G. (2017a), Fum, Fum, Fum: Una melodia local que ha esdevingut Nadala universal. Naixement, 8, 16-18.
Ballús Casóliva, G. (2017b). Fum, Fum, Fum: de melodia catalana a nadala universal. Regió, 7 Especial de Navidad, 18-19.
Ballús Casóliva, G. (2008). La recerca d’un Cançoner Popular a Manresa. Dovella, 95, 7-10.
Ballús Casóliva, G. (2006). El Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Cent anys de vida musical 1905-2005. Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
Briz y Fernández, F. P.(1866-1877). Cansons de la terra. Cants populars catalans, 5 vols. Barcelona, Ferrando Roca, Àlvar Verdaguer, Maisonneuve.
Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 65 (enero 1914-diciembre 1915), 116-117; 63-64 (setiembre-diciembre 1913), 393-397; 66 (enero-marzo 1916), 147-149; 70 (enero-junio 1917), 209-230; 71 (julio-diciembre 1917), 233-247; y 72 (enero-diciembre 1918), 249-264.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 15 (1905), 21-23.
Capmany Farrés, A. (1901-1913). Cançoner popular. Barcelona [reedición facsímil: Barcelona, Ketres, 1980, fascículo 26].
Cançons populars de Catalunya. Lletra i música (primera serie), (1935), vol. 11. Llibreria Bonavia.
Comellas Ribó, J. (1938). Cançoner Popular Internacional. Catalunya. Cancionero popular Internacional. Generalitat de Catalunya-Boileau.
Cançons Populars catalanes. Biblioteca Popular de L’Avenç (1909). L’Avenç.
Crivillé i Bargalló, J. (2007). Música Tradicional Catalana IV. Cançons narratives I. Clivis.
Crivillé i Bargalló, J. (2005). L’Orfeó Català i les Festes de la Música Catalana. En El cançoner popular català (1841-1936). Generalitat de Catalunya.
Cròniques del Orfeó Manresá (1910-1917), 47 (agosto-setiembre 1914), 400-402 y 59 (octubre 1915), 499-501.
Guasch, J. (1901). Cançons Populars Catalanes, 2 vols., Univers Musical, fascículos 21 y 45.
Gran Enciclopedia de la Música (1999-2003), 8 vols. Enciclopedia Catalana.
Hidalgo Montoya, J. (1974). Els tres tambors. Folklore Musical Español. Antología. A. Carmona.
Jordà i Rossell, Ll. G. (s. f.). Cançons populars Catalanes. Harmonizades per a piano, amb lletra. Boileau.
Juan i Nebot, Mª A. y Mascarella, J. (ed.) (1998). Cançoner del Ripollès, Ripoll. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès [recopilación de materiales datados entre 1903 y 1922].
La Veu de Catalunya, 1958 (21/07/1904) y 1961 (24.07.1904).
Llorens de Serra, S. (1992). El Cançoner de Pineda. Altafulla.
Mas i Serracant, D. (s. f.). Els tres tambors. La cançó popular a tret de mainada (47-49). Boileau.
Massot i Muntaner, J. (ed.) (1994). Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, volum 6, fasc. 2. Abadia de Montserrat.
Massot i Muntaner, J. (ed.) (1995). Història de l’Obra del Cançoner i complement a l’inventari de l’arxiu. Abadia de Montserrat.
Materials. Memòria de Misions de recerca, Estudis monogràfics, Crònica. Obra del Cançoner Popular de Catalunya II (1928). Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.
Materials. Memòria de Misions de recerca, Estudis monogràfics, Crònica. Obra del Cançoner Popular de Catalunya III (1929). Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.
Menéndez Pidal, R. (1959). La epopeya castellana a través de la literatura española. Espasa-Calpe (2ª ed.).
Milá i Fontanals, M. (1882). Romancerillo Catalán. Canciones tradicionales. Álvaro Verdaguer.
Pecanins Fàbregas, J. (1913). Cançonística popular comarcana. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 63-64 (setiembre-diciembre), 393-397.
Pecanins Fàbregas, J. (1916). Cançonística comarcana. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 66 (enero-marzo), 147-149.
Pecanins Fàbregas, J. (1918). El Cançoner Musical Popular Català. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 72 (enero-diciembre), 249-264.
Revista Musical Catalana, 6 (junio 1904), 120; 8 (agosto 1904), 166; 18 (junio 1905), 119; 23 (noviembre 1905), 210-211; 24 (diciembre 1905), 231-234; 25 (enero 1906), 10-12; 27 (marzo 1906), 46-48; 30 (junio 1906), 114; 40 (abril 1907), 75-78; 41 (mayo 1907), 101-102; 42 (junio 1907), 123-126; 49 (enero 1908), 10-12; 126 (junio 1914), p 173-175; 134 (febrero 1915), 43-45; 139 (julio 1915), 204-205; y 141 (setiembre 1915), 278-281.
Serra i Pagès, R. (1917). Cançoner Musical Popular Català. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 70 (enero-junio 1917), 209-230; y 71 (julio-diciembre 1917), 233-247.
Serra i Vilaró, J. (1913). El Cançoner del Calic. Centre Excursionista de Cataluña, 224-225 (setiembre-octubre), 255-256.
Subirà Puig, J. (1990). Els tres tambors. Cançons populars catalanes. Millà (2ª ed.).
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2023 Glòria Ballús Casóliva

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
Aceptado 2023-06-22
Publicado 2023-11-30