Joaquim Pecanins i Fàbregas (*1883; †1948), un ejemplo de músico recopilador y armonizador de romances

Autores/as

Palabras clave:

folklore, romances catalanes, canciones, recopilación, tradición oral

Resumen

Joaquim Pecanins i Fàbregas (*1883; †1948) es un ejemplo de músico completo, dedicado a la dirección coral, la pedagogía musical, la interpretación y la composición, y también en la faceta de folklorista, recopilando, transcribiendo y armonizando canciones catalanas de tradición oral (con texto y melodía). De los diversos géneros de canciones, se incluyen los romances o baladas que eran populares, que también encontramos publicados, en otras versiones y en diversos cancioneros, principalmente en el pasado siglo xx.

Como ejemplo de una gran labor de años, muestro tres romances Els tres tambors, L’Angeleta, y El mestre i la viudeta, –inéditos en su conjunto, aunque una versión de melodía y texto están publicados−. Se muestra la melodía, el texto y las versiones armonizadas por el propio Pecanins, un análisis musical y literario y una comparación con otras versiones de folkloristas relevantes de los siglos xix y xx. Realmente con ello se pretende mostrar las similitudes y diferencias de estos tres romances.

A través de estos tres romances podemos valorar de una parte la labor que realizó para mostrar este patrimonio musical y cultural, dando importancia al texto y a la melodía y, a la vez, constatar su categoría como músico y como folklorista.

Citas

Alió Brea, F. (s. f. [¿1891?]). Cansons populars catalanas. Barcelona.

Amades Gelat, J. (1959). Cançoner, (2a edición). Selecta.

Aviñoa Pérez, X. (1985). La música i el Modernisme. Curial.

Ballús Casoliva, G. (2017a), Fum, Fum, Fum: Una melodia local que ha esdevingut Nadala universal. Naixement, 8, 16-18.

Ballús Casóliva, G. (2017b). Fum, Fum, Fum: de melodia catalana a nadala universal. Regió, 7 Especial de Navidad, 18-19.

Ballús Casóliva, G. (2008). La recerca d’un Cançoner Popular a Manresa. Dovella, 95, 7-10.

Ballús Casóliva, G. (2006). El Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Cent anys de vida musical 1905-2005. Centre Excursionista de la Comarca de Bages.

Briz y Fernández, F. P.(1866-1877). Cansons de la terra. Cants populars catalans, 5 vols. Barcelona, Ferrando Roca, Àlvar Verdaguer, Maisonneuve.

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 65 (enero 1914-diciembre 1915), 116-117; 63-64 (setiembre-diciembre 1913), 393-397; 66 (enero-marzo 1916), 147-149; 70 (enero-junio 1917), 209-230; 71 (julio-diciembre 1917), 233-247; y 72 (enero-diciembre 1918), 249-264.

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 15 (1905), 21-23.

Capmany Farrés, A. (1901-1913). Cançoner popular. Barcelona [reedición facsímil: Barcelona, Ketres, 1980, fascículo 26].

Cançons populars de Catalunya. Lletra i música (primera serie), (1935), vol. 11. Llibreria Bonavia.

Comellas Ribó, J. (1938). Cançoner Popular Internacional. Catalunya. Cancionero popular Internacional. Generalitat de Catalunya-Boileau.

Cançons Populars catalanes. Biblioteca Popular de L’Avenç (1909). L’Avenç.

Crivillé i Bargalló, J. (2007). Música Tradicional Catalana IV. Cançons narratives I. Clivis.

Crivillé i Bargalló, J. (2005). L’Orfeó Català i les Festes de la Música Catalana. En El cançoner popular català (1841-1936). Generalitat de Catalunya.

Cròniques del Orfeó Manresá (1910-1917), 47 (agosto-setiembre 1914), 400-402 y 59 (octubre 1915), 499-501.

Guasch, J. (1901). Cançons Populars Catalanes, 2 vols., Univers Musical, fascículos 21 y 45.

Gran Enciclopedia de la Música (1999-2003), 8 vols. Enciclopedia Catalana.

Hidalgo Montoya, J. (1974). Els tres tambors. Folklore Musical Español. Antología. A. Carmona.

Jordà i Rossell, Ll. G. (s. f.). Cançons populars Catalanes. Harmonizades per a piano, amb lletra. Boileau.

Juan i Nebot, Mª A. y Mascarella, J. (ed.) (1998). Cançoner del Ripollès, Ripoll. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès [recopilación de materiales datados entre 1903 y 1922].

La Veu de Catalunya, 1958 (21/07/1904) y 1961 (24.07.1904).

Llorens de Serra, S. (1992). El Cançoner de Pineda. Altafulla.

Mas i Serracant, D. (s. f.). Els tres tambors. La cançó popular a tret de mainada (47-49). Boileau.

Massot i Muntaner, J. (ed.) (1994). Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, volum 6, fasc. 2. Abadia de Montserrat.

Massot i Muntaner, J. (ed.) (1995). Història de l’Obra del Cançoner i complement a l’inventari de l’arxiu. Abadia de Montserrat.

Materials. Memòria de Misions de recerca, Estudis monogràfics, Crònica. Obra del Cançoner Popular de Catalunya II (1928). Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.

Materials. Memòria de Misions de recerca, Estudis monogràfics, Crònica. Obra del Cançoner Popular de Catalunya III (1929). Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.

Menéndez Pidal, R. (1959). La epopeya castellana a través de la literatura española. Espasa-Calpe (2ª ed.).

Milá i Fontanals, M. (1882). Romancerillo Catalán. Canciones tradicionales. Álvaro Verdaguer.

Pecanins Fàbregas, J. (1913). Cançonística popular comarcana. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 63-64 (setiembre-diciembre), 393-397.

Pecanins Fàbregas, J. (1916). Cançonística comarcana. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 66 (enero-marzo), 147-149.

Pecanins Fàbregas, J. (1918). El Cançoner Musical Popular Català. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 72 (enero-diciembre), 249-264.

Revista Musical Catalana, 6 (junio 1904), 120; 8 (agosto 1904), 166; 18 (junio 1905), 119; 23 (noviembre 1905), 210-211; 24 (diciembre 1905), 231-234; 25 (enero 1906), 10-12; 27 (marzo 1906), 46-48; 30 (junio 1906), 114; 40 (abril 1907), 75-78; 41 (mayo 1907), 101-102; 42 (junio 1907), 123-126; 49 (enero 1908), 10-12; 126 (junio 1914), p 173-175; 134 (febrero 1915), 43-45; 139 (julio 1915), 204-205; y 141 (setiembre 1915), 278-281.

Serra i Pagès, R. (1917). Cançoner Musical Popular Català. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 70 (enero-junio 1917), 209-230; y 71 (julio-diciembre 1917), 233-247.

Serra i Vilaró, J. (1913). El Cançoner del Calic. Centre Excursionista de Cataluña, 224-225 (setiembre-octubre), 255-256.

Subirà Puig, J. (1990). Els tres tambors. Cançons populars catalanes. Millà (2ª ed.).

Descargas

Publicado

30-11-2023

Cómo citar

Ballús Casóliva, G. (2023). Joaquim Pecanins i Fàbregas (*1883; †1948), un ejemplo de músico recopilador y armonizador de romances. Abenámar. Cuadernos De La Fundación Ramón Menéndez Pidal, (6), 406–432. Recuperado a partir de https://www.fundacionramonmenendezpidal.org/revista/index.php/Abenamar/article/view/63
Recibido 2023-05-22
Aceptado 2023-06-22
Publicado 2023-11-30